Sala de premsa
El desenrotllament de la informàtica i dels sistemes d'informació ha possibilitat el concepte d'actuació automatitzada de les administracions públiques, que pot entendre's com la producció d'actes administratius (de tràmit o resolutoris) mitjançant sistemes d'informació adequadament programats i sense la intervenció directa en l'acte concret d'una persona.
El concepte d'actuació administrativa automatitzada s'introdueix en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, on s'indica que “els procediments i actuacions en què s'utilitzen tècniques i mitjans electrònics, informàtics i telemàtics garantiran la identificació de l'administració tributària actuant i l'exercici de la seua competència. A més, quan l'administració tributària actue de forma automatitzada es garantirà la identificació dels òrgans competents per a la programació i supervisió del sistema d'informació i dels òrgans competents per a resoldre els recursos que puguen interposar-se”.
En la mateixa Llei 58/2003 s'estén la possibilitat d'utilització de l'actuació administrativa automatitzada, fins i tot, per a resolucions dels procediments tributaris, en aquells casos en què estiga prevista aquesta forma d'acabament.
En l'àmbit tributari, aquesta idea ha encaixat bé i no ha presentat problemes, possiblement a causa d'allò que s'ha limitat de la casuística. En el cas del procediment administratiu en general, podem trobar molts més casos en què les interpretacions i l'aplicabilitat de l'actuació administrativa automatitzada no siguen senzills.
La ja ben coneguda o, almenys comentada, Llei 11/2007, de 22 de juny, d'Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics defineix l'actuació administrativa automatitzada com l'actuació administrativa produïda per un sistema d'informació adequadament programat sense necessitat d'intervenció d'una persona física en cada cas singular.
Aquests actes automatitzats continuen sent responsabilitat d'un determinat òrgan administratiu i han de basar-se en un procediment concret i conegut.
Tot açò ens invita a concloure que hem d'excloure l'actuació administrativa automatitzada de tots aquells supòsits en què hi ha discrecionalitat per part de l'Administració, i aplicar-la tan sols a supòsits clarament reglats i molt limitats quant a possibles variacions. Alguns possibles exemples en què es pot aplicar aquest tipus d'actuació automàtica són:
- Generació i expedició de rebut de registre electrònic.
- Obtenció de còpies electròniques a partir de digitalització de documentació en paper (compulsa electrònica automatitzada).
- Expedició de còpies autèntiques de documents electrònics.
- Expedició de certificats que una administració posseeix determinada informació (volants d'empadronament, justificant de trobar-se en determinada situació tributària, certificats acadèmiques, etc.).
- Canvis de format de documents electrònics i possibles refirmes o ressegellat de documents.
- Notificacions automàtiques o informacions sobre l'estat d'un determinat expedient.
- Foliat d'expedients electrònics.
- Intercanvi electrònic d'informacions entre diferents administracions.
- Firma de butlletins oficials.
Podem analitzar ja l'entorn en què pareix emprar-se i aplicar-se l'actuació administrativa automatitzada. D'una banda, tenim l'àmbit tributari amb una casuística limitada, d'una altra, tenim un exemple d'utilització que inclou la mateixa Llei 11/2007 per a dur a terme una activitat molt determinada i que no requereix (ni dóna lloc) a una intervenció humana rellevant. A més, tenim una definició en què s'assenyala la utilització d'un sistema d'informació programat per a dur a terme l'actuació.
Tornant a la Llei 11/2007, ens trobem amb l'article 18 en què es determina la manera d'identificar l'administració actuant i d'establir la integritat dels documents relacionats amb aqueixes actuacions automatitzades, entre els quals cita el segell electrònic d'Administració Pública, òrgan o entitat de dret públic, basat en certificat electrònic que reunisca els requisits exigits per la legislació de firma electrònica.
D'altra banda, en l'article 30.3 es menciona la possibilitat que les administracions tenen, mitjançant la utilització del segell d'òrgan d'obtindre imatges electròniques dels documents privats aportats pels ciutadans, amb la seua mateixa validesa i eficàcia, a través de processos de digitalització que garantisquen la seua autenticitat, integritat i la conservació del document imatge.
L'eina bàsica per a produir l'actuació administrativa automatitzada és el certificat digital denominat CERTIFICAT DE SEGELL D'ÒRGAN, el perfil i possibles usos del qual s'inclou en l'esquema d'identificació i firma de les administracions públiques, elaborat i mantingut pel Ministeri de la Presidència. Els certificats de segell d'òrgan emesos per l'AGÈNCIA DE TECNOLOGIA I CERTIFICACIÓ ELECTRÒNICA-ACCV s'ajusten completament al perfil de certificat arreplegat en aqueix document.
Finalment, i a manera d'aclariment, en el cas d'actuació electrònica però no automatitzada de l'Administració, el certificat digital a utilitzar ha de ser personal, com el certificat d'empleat públic, que identifica la persona en l'exercici de la seua competència. Cal destacar que en aquest cas el certificat queda sota la custòdia del titular i el seu ús requereix aportar un PIN o contrasenya. Alguns exemples d'ús serien la firma de documents administratius per part dels alcaldes, secretaris i interventors dels ajuntaments, així com la sol·licitud d'ajudes o subvencions en les esmentades entitats o l'actuació de funcionaris habilitats per a actuar electrònicament en nom de tercers.
